Conquerint els 100 Colls

Els dies 24, 25 i 26 d’abril va tornar un dels desafiaments més exigents del calendari: els 100 Colls. Una prova que va molt més enllà d’acumular quilòmetres. Aquí, cada pilot dissenya el seu propi destí, tria els seus ports i s’enfronta al desconegut amb un únic objectiu: arribar més lluny que ningú abans que el temps s’esgoti.

Durant aquest temps, els participants han de dissenyar el seu propi itinerari, descobrir racons remots i gestionar tota mena d’imprevistos, convertint l’experiència en una autèntica aventura sobre rodes.

I no va ser menys per a Carles Burriel —més conegut com a “Polvorilla”—, tester de Puig i ja part inseparable de l’equip, que va decidir acceptar el repte sense concessions. La sortida és completament lliure: cada pilot decideix quan començar i des d’on. L’únic requisit és planificar bé els ports a recórrer, ja que cadascun atorga una puntuació, i arribar abans de les 13:00 del diumenge a Món Sant Benet, punt final on se celebra la cerimònia.

Divendres, a les 13:00, va començar la seva aventura. Primers quilòmetres, primeres decisions, primeres sensacions. A les 21:00 tornava a casa. No era una retirada: era una pausa tàctica. Perquè això no va de velocitat, va de resistència.

Dissabte va començar el més seriós.

Ja als comandaments de la seva BMW R1300GS, va emprendre una jornada maratoniana de 7:00 a 21:00 gairebé sense pauses, més enllà de repostar i alimentar-se amb barretes energètiques.

El recorregut no va estar exempt d’imprevistos. Entre ells, la trobada amb una pilot que, després de patir una caiguda amb la seva Yamaha Ténéré, va quedar sola al mig de la muntanya. Carles va decidir acompanyar-la i ajudar-la, compartint diversos trams d’off road. “La màgia dels 100 Colls”, tal com ell mateix ho defineix.

El repte, assegura, el va fascinar: tant per la necessitat constant d’organització com per la gestió dels contratemps, com el mal temps. El clima tampoc va donar treva. Als ports de França, una tempesta va convertir el recorregut en un autèntic desafiament. Aigua, vent, fang. Condicions límit on cada detall compta. L’equipament va marcar la diferència: els deflectors Puig tallant el vent, el guardafangs i les proteccions inferiors evitant que el fang ho envaís tot. Continuar avançant no era una opció… era l’única possibilitat.

Diumenge va ser, probablement, la jornada més dura. Va sortir a les 7:00 del matí amb la pressió afegida del dispositiu de control de l’organització, que fixa les 13:00 com a hora límit. A poques hores del final, i necessitant sumar punts per aconseguir l’anhelat pin daurat dels 100 Colls, Carles va decidir dirigir-se cap a Tarragona per completar el seu objectiu i aconseguir una meritòria posició entre els 20 primers.

Sens dubte, una prova extrema que va portar al límit tant el pilot com la seva moto, i que confirma Carles com un gran provador Puig en condicions reals, demostrant que els productes Puig són el company de viatge ideal per afrontar qualsevol desafiament.